Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid, i posteriorment es traslladà a París (1976). Estigué influït durant els anys setanta per l’abstracció geomètrica i per pintors com R. Motherwell i F. Kline. A partir del 1980 feu llargues estades a París i la seva pintura prengué altres orientacions més figuratives i de delicats cromatismes, amb apropiacions de Poussin, Delacroix i Cézanne, entre d’altres. Preocupat sobretot per qüestions formals i compositives, pren sovint el tema com a excusa per a realitzar-se en l’expressió. La seva obra d’aquests anys restringeix la gamma cromàtica i recupera solucions espacials cubistes. Cal destacar sèries com Les vocals (1980), El diluvi (1981), Omphalos (1984) i La grappa (1986). Participà en la mostra 26 Pintors, 13 crítics (Madrid i Barcelona, 1982) i a la Biennal de Pontevedra el 1983. La seva obra ha estat presentada en les millors galeries espanyoles, i a Barcelona exposà l’any 1987 a la galeria Salvador Riera i el 1992 a la galeria Carles Taché. Els anys noranta treballà sèries en blanc i negre de quadres geomètrics, anomenades pintures en negatiu. Les exposà a Madrid (1999) i Barcelona (2001). El 1996 rebé el Premio Nacional de Artes Plásticas. Els temes fan referència a la mort i utilitza pigments i cendra sobre teles naturals índies. L’any 2004 feu una retrospectiva amb 25 peces, des de la dècada dels noranta fins al 2004. Hi inclogué els últims treballs concebuts amb una força i un color més intensos. Atret per l’expressionisme abstracte, és considerat un dels protagonistes de la millor pintura de l’Estat espanyol dels últims temps.