Prengué part a la darrera guerra carlina i en la campanya de Puerto Rico. De retorn a la Península passà per diverses comandàncies militars, entre les quals la de Barcelona. General de brigada (1919), fou cap superior de policia de Barcelona, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido (novembre 1920-octubre 1922). La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals —sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal—, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors de la patronal i de la dreta i pels elements dels Sindicats Lliures, i combatuda pels altres sectors obrers, catalanistes i liberals. Els seus adversaris l’acusaven de patrocinar els pistolers dels Sindicats Lliures i d’aplicar la llei de fugues. Fou obligat a dimitir al mateix temps que el general Martínez Anido, pel govern presidit per Sánchez Guerra (octubre 1922). Instaurada poc temps després la Dictadura de Primo de Rivera (setembre 1923), el nou règim li encarregà la direcció general d’ordre públic del ministeri de governació, sota les ordres del mateix general Martínez Anido, sotssecretari encarregat d’aquest ministeri.