Inicià l’activitat literària amb la novel·la Fiebre (1941), on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez. A aquesta obra seguiren Casas muertas (1955), Oficina número uno (1961), La muerte de Honorio (1963), Cuando quiero llorar no lloro (1970) i els reculls Prosa completa (1976) i Obra humorística completa (1976). La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada. El 1980 li fou atorgat el premi Lenin de la pau.