El 1933 es llicencià en medicina, professió a la qual es dedicà durant tota la seva vida. Formà part del grup de “Presença”, que abandonà el 1930. Profundament arrelat a la seva província nadiua, creà —molt lluny, això no obstant, del ruralisme o de la poesia regional— una poesia universal en la qual la Terra-mare té un sentit mític de vigor extremat. De la seva producció lírica es destaquen O outro livro de Job (1936), Libertação (1944), Cântico do Homem (1950), Alguns Poemas Ibéricos (1952) i Câmara Ardente (1962). Conreà també la narració: Bichos (1940), Novos Contos da Montanha (1944) i Pedras Lavradas (1951), amb una prosa aspra però d’una gran precisió rítmica i lèxica. Publicà una autobiografia novel·lada, A criação do mundo (6 volums, 1937-81), i la seva obra cabdal, Diário (16 volums entre el 1941 i el 1994), testimoni del seu diàleg agònic i no correspost amb Déu, a la manera unamuniana. El 1990 rebé el premi Camões, el màxim guardó de la literatura portuguesa.