Miḫā’il Nu‘ayma

(Biskinta, Líban, 1889 — Beirut, 1988)

Escriptor àrab.

Estudià a França i als EUA, on visqué del 1911 al 1932. Fou un dels fundadors de la Rabita al-Qalamiyya. Contista, dramaturg (Al-abā’ wa-l-banūna—'Pares i fills’—, 1917) i poeta (també en anglès i rus), és autor d’assaigs de crítica literària (Al-Girbal, 1923), de l’autobiografia Sab'un (‘Setanta’, 1959-60) i d’una biografia de Khalil Gibran. Intentà conciliar el realisme i l’esperit analític europeus amb les tradicions místiques orientals.