Músic precoç, enregistrà el seu primer disc als quinze anys amb el grup Soft Machine, de Kevin Ayers. Als dinou, enregistrà Tubular Bells ,(1973), màxim exponent del rock simfònic instrumental, del qual es vengueren setze milions de còpies. Oldfield trobà una fórmula on, amb un collage instrumental, el rock s’acostava estructuralment a la música clàssica. Emprada en la banda sonora de The Exorcist de W. Friedkin (1973), Tubular Bells rebé un premi Grammy el 1975. Col·laborador habitual de David Bedford, Kevin Ayers o Mick Taylor, altres enregistraments posteriors són Hergest Ridge (1974), Ommadawn, (1975), Platinum (1979), Heaven's Open (1991), Tubular Bells II (1992), Tubular Bells III (1998), Guitars (1999), àlbum amb què s’allunyà momentàniament de la música composta per ordinador per retornar a la guitarra, The Millennium Bell (1999), Tr3s Lunas (2002), en el qual introduí la interactivitat amb l’oient a partir d’un model de jocs per ordinador, Light & Shade (2005) i Music of the Spheres (2008).
Mike Oldfield (2006)
© Jürgen Heegmann
Compositor i instrumentista anglès.