Mikhail Gorbačov

Mikhaïl Gorbatxov (translit.)
(Privolnoje, Kujbyšev, actual Samara, 2 de març de 1931 — Moscou, 30 d’agost de 2022)

Mikhail Gorbačov

© Fototeca.cat

Polític rus.

Advocat i enginyer agrònom; militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó. Estret col·laborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS (1985). L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem.

Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika, amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la corrupció i treure de l’anquilosament l’economia mitjançant la introducció d’algunes mesures pròpies de l’economia de mercat.

En política exterior, abandonà l’estratègia d’enfrontament dels seus predecessors i inicià una nova etapa basada en l’acostament i en el diàleg, que es concretà en la signatura de diversos tractats sobre desarmament, entre els quals l’START (1991). Quant a la política interior, volgué menar la perestroika gradualment i preservant al màxim els fonaments de l’URSS, però les reformes desembocaren en un ràpid procés d’autodissolució de l’estat a causa del secessionisme de les repúbliques i els enfrontaments entre immobilistes i reformistes radicals. El desembre del 1990 Gorbačov impulsà el Tractat de la Unió, amb el qual intentà infructuosament evitar la desmembrament del territori soviètic.

L’agost del 1991 tingué lloc un cop d’estat fallit, després del qual Gorbačov, fortament pressionat pels radicals liderats per Boris Jelcin i pel descontentament popular, hagué de dimitir la secretaria general de PCUS (il·legalitzat pocs dies més tard) i, finalment, dimitir la presidència. Es presentà a les eleccions presidencials del juny del 1996, però només aconseguí el 0,5% dels vots. El 1990 rebé el premi Nobel de la pau.