Mikhail Jurjevič Lermontov

(Moscou, 15 d’octubre de 1814 — P'atigorsk, Rússia, 27 de juliol de 1841)

Poeta rus.

Nascut en una família de la petita noblesa. La poesia La mort del poeta (1837), a la mort en duel de Puškin, el féu famós i provocà el seu exili al Caucas. Morí en un duel, interpretat pels estudiosos soviètics com una provocació d’elements governamentals. Malenconiós i rebel, fou influït en la seva joventut per la poesia de Puškin; aviat s’orientà cap a un Romanticisme byronià que donava importància essencial a l’experiència íntima del poeta. Posteriorment s’accentuaren en la seva obra els elements realistes; aquest fet es reflecteix, en part, en el seu pas a la prosa, amb un recull de relats, cabdals en el trànsit del Romanticisme al realisme en la literatura russa: Geroj našego vremeni (‘Un heroi del nostre temps’, 1840). Obres poètiques: Pesn'a pro car'a Ivan Vasiljevič (‘El cant del tsar Ivan Vasiljevič’, 1830), Mcyri (1840), Demon (1841). Obres teatrals: Ispancy (‘Els espanyols’, 1830) i Maskarad (‘Un ball de màscares’, 1835-36).