El seu primer llibre fou Pogány Köszöntö (‘Salutació pagana’, 1930), caracteritzat pel goig pagà de la vida i l’experiència directa de la natura, sota el signe formal de l’expressionisme. El volum Ujmódi pásztorok éneke (‘Cant de pastors de nova mena’, 1931) fou prohibit com a ofensiu a la religió. A partir d’aquí la seva poesia fou cada cop més dominada per la protesta apassionada contra l’opressió social: Lábadozó szel (‘Vent convalescent’, 1933); trencà amb el món de l’avantguarda i renovà el realisme del diari líric: Férfinapló (‘Diari d’un home’). Meredek út (‘Camí rost’, 1938) li donà una qualitat de clàssic. Són notables les seves traduccions de poetes clàssics i moderns. Representant, un dels més destacats, de la poesia antifeixista, fou executat pels nazis després de quatre anys de treballs forçats.