milanès

m
Lingüística i sociolingüística

Dialecte gal·loitàlic, anomenat més pròpiament llombard, estès per la Llombardia i amb nuclis al Piemont, al cantó de Ticino, a les valls grisones i al Trentino.

En llombard hi ha pèrdua de vocal final que no sigui -a, palatalització de CL > č i de GL > ǧ, eliminació de consonants dobles, etc. El llombard es divideix en dos grups: l’oriental i l’occidental, separats per l’Adda, i que presenten trets diferencials: en oriental cau la nasal final i en occidental no; en occidental hi ha obertura vocàlica (i > e uö) i en oriental no. En el camp del lèxic: tegnola (W)/grignàpula (E), ‘ratapinyada’, etc.