Milcíades

el Jove (snom.)
Μιλτιάδης (el)
(Atenes, 540 aC — Atenes, aprox. 489 aC)

Polític i estrateg atenès.

Succeí el seu germà Estesàgores en el govern del Quersonès traci i participà en l’expedició de Darios I contra els escites (513 aC). Abandonà el Quersonès, però hi tornà durant la insurrecció dels jonis i ocupà Lemnos i Imbros, que poblà d’atenesos. Derrotats els jonis (499 aC), fugí a Atenes, on fou nomenat estrateg en 490-489 aC. Vencé els perses a Marató i impedí, amb els seus hoplites, que Datis s’ensenyorís de la ciutat. Emprengué després una expedició naval per expulsar els perses de les Cíclades, però no pogué ocupar Paros. Tornà ferit a Atenes, i fou acusat per Xantip, pare de Pèricles, d’enganyar el poble i condemnat a pagar una multa. Morí al cap de poc, víctima d’una gangrena.

Personatge gloriós, figurava en una pintura de la stoá i, a Delfos, Fídies el representà en una figura de bronze. Ha estat conservat un retrat seu, de marbre, trobat prop de Ravenna.