Pertany al gènere de les palliatae (pal·liata) i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor (~205 aC). Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices (‘vencedor de torres i de ciutats’) amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar. L’obra excel·leix per la creació d’un tipus proverbial (el Miles) i per les al·lusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions.