militar

f
m
Militar

Persona que professa la milícia.

A les societats antigues, el guerrer apareix ben diferenciat i forma, gairebé sempre, un estament privilegiat; al món occidental, sobre aquest estament militar s’organitzà, a l’alta edat mitjana, el feudalisme. Però el militar, l’home que fa de la milícia la seva professió, sorgí a Europa durant el Renaixement, amb l’aparició dels exèrcits professionals al servei dels nous estats moderns, i es consolidà durant els s. XVII i XVIII. Amb la creació de les escoles militars (acadèmia militar) l’exercici de les armes prengué un aire netament professional.