La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del segle XIX. La superfície agrícola total és de 984 ha. Predomina la vinya amb 624 ha (341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat); els fruiters ocupen 210 ha (presseguers, albercoquers i cirerers), les hortalisses 177 ha (enciams i escaroles) i els prats i farraginars 7 ha. Hi ha una cooperativa agrícola. Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu.
La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per persones que van a treballar a Perpinyà. El poble (2 732 h agl i 92 h diss [1982], millassos; 100 m alt) és a la dreta de la Tet. Es conserven restes de les muralles medievals. El lloc és esmentat ja el 985; pertangué als Vernet (segle XIII), i el 1262 passà als comtes d’Empúries. Al començament del segle XVIII esdevingué centre del marquesat de Millars.
Dins el terme hi ha l’antiga granja de Sant Martí de la Riba.