Hi ha mines de mar
, també dites submarines
o marines
i mines de terra
o terrestres
. Les mines de mar
són les que hom col·loca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines. La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini. Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són col·locades en aigües sota control propi o de països amics. Quant a llur posició dins l’aigua, les mines poden ésser de profunditat
(que romanen al fons fins que exploten o en són retirades), d’ancoratge
(fondejades i flotants en un determinat nivell de submersió) i de deriva
(flotants en superfície o en un determinat nivell de submersió, però sense cap control un cop llançades a l’aigua). Quant a la forma d’explosió, les mines són de contacte
, d’influència
o de control
. Les de contacte
són les mines de deriva o d’ancoratge equipades amb un cert nombre de punxes o unides a una antena flotant proveïda de punxes, les quals, en topar amb el buc d’una nau, provoquen l’explosió gairebé immediatament, mitjançant un procés electroquímic, galvànic o elèctric. Les mines d’influència
són les d’ancoratge o de profunditat que exploten en trobar-se sota la influència d’un camp de pressió
, acústic
, magnètic
o combinat
, engendrat pel pas d’un vaixell: detecten la nau que s’apropa però no exploten fins que poden realment perjudicar-la. Les mines de control
són, així mateix, les d’ancoratge o de profunditat que, plantades en ports o canals, s’uneixen amb cables de control a una estació costanera. En comprovar els vigilants de l’estació les característiques del vaixell que topa amb les mines o que els passa per sobre, poden, a voluntat, provocar l’explosió. Les mines de terra
són els artefactes explosius que hom col·loca, colgats, en els camps de mines
o enfront de les línies defensives d’una posició. Sovint són de fusta o de plàstic, però generalment consten d’una caixa metàl·lica plena de material explosiu, amb un fulminant que actua sota pressió. Com a formes més conegudes, hom esmenta les mines de plat
i les de ressort
, aquestes actives dins un cercle de 200 m. Quant a llur eficàcia, són calculades perquè explotin al pas d’un tanc (mines antitancs) o àdhuc al d’un sol soldat (mines contrapersonal), i poden fins i tot estar assegurades contra els aparells elèctrics detectors. Hom parla també de mines atòmiques
i de mines químiques
, previstes per a emmetzinar l’aire, la terra o la gent. Com a mitjà de defensa, les mines de terra tingueren una gran importància durant la Segona Guerra Mundial.
f
Militar
Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat