Les tècniques i els materials emprats foren variats (a l’oli damunt làmines metàl·liques —estany, argent, coure—, damunt vori i a l’esmalt, etc). Importants pintors efectuaren, com una faceta més, retrats en miniatura (A.Bronzino, Il Parmigianino, els Clouet, H.Fragonard, F.Goya, etc). Entre els artistes que s’hi dedicaren quasi exclusivament es destaquen, a la Gran Bretanya, I.Oliver (segle XVI), S.Cooper (segle XVII) i R.Cosway (segle XVIII); a França, J.Petitot (segle XVII); a Itàlia, R.Carriera; i a la península Ibèrica, F. de Liaño (segle XVII) i F.A.Meléndez. L’aparició, al segle XIX, de la fotografia marca la seva decadència.
La miniatura als Països Catalans
Als Països Catalans sobresurt ja al segle XVIII el retrat ovalat del rei arxiduc Carles III (1708; Arxiu Històric de Barcelona), obra de Pere Crosells. Conreà també el gènere un Adrià Ferran —segurament l’escultor— al principi del segle XIX, així com pintors importants, com Vicent López (Micaela de Desmaisières), 1836; Museu d’Art de Barcelona), el seu fill Bernat López, Vicent Rodés i Marià Fortuny, entre altres. A Mallorca conreà el gènere Júlia Sureda. El gran especialista fou Lluís Vermell i Tusquets, que actuà en competència amb els primers fotògrafs a mitjan segle XIX i del qual els Museus d’Art de Barcelona conserven nombroses peces i dibuixos preparatoris. Posteriorment el gènere entrà en decadència. Una important col·lecció de miniatures fou reunida vers el 1920 per Ròmul Bosch i Catarineu, i després passà a mans de Juli Muñoz.