Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles (que es poden incloure entre quatre línies paral·leles) i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres; la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes. Les formes minúscules de l’alfabet llatí (utilitzades en el català) apareixen cap al final del s III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial. Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i fixada definitivament pels tipus d’impremta.
Les majúscules i minúscules següents difereixen en la forma
:
majúscules
: A B D E F G H L M N Q R T
minúscules
: a b d e f g h l m n q r t
només en el mòdul
:
majúscules
: C I J K O P S U V X Y Z
minúscules
: c i j k o p s u v x y z
Quant a l’alçada de les lletres minúscules relacionades entre elles, hi ha hagut variacions durant el curs dels segles i les diverses regions, segons els tipus d’escriptura i la cursivitat del traçat. En les formes d’impremta actuals les minúscules següents ocupen només l’espai central:
Les formes d’algunes minúscules actuals varien quelcom entre el tipus rodó d’impremta i el cursiu i a mà:
La i
minúscula (i més tard la j
) començà a rebre el punt, per tal de distingir-la dels pals de la u
, m
, n
(molt semblants en l’escriptura a mà) cap al s XII, bé que de forma esporàdica, que no es generalitzà fins al s XVI. Les minúscules són anomenades també de caixa baixa.