Graduat en medicina a Belgrad, durant un temps exercí aquesta professió, que abandonà al principi de la dècada de 1950 per la literatura, com a autor i editor. De la seva poesia cal destacar el primer recull, 87 pesama (‘87 poesies’, 1952), que el situà com un dels capdavanters de la lírica de la seva generació. Oktave (1957) i Velika Skitija (‘La gran Escítia’, 1969), obra que exemplifica la seva preocupació per establir una continuïtat entre les antigues cultures dels Balcans i els seus pobles actuals, són també títols destacables. Conreà també la narrativa i l’assaig. Membre de l’Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts (1985), el 2012 rebé el premi Petrarca.