Miquel Àngel Gallardo i Paredes

Miguel Gallardo
(Lleida, Segrià, 27 de desembre de 1955 — Barcelona, 21 de febrer de 2022)

Miquel Àngel Gallardo

Astiberri Ediciones

Dibuixant.

Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana. Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star (1974). Amb Joan Mediavilla fou el creador del personatge Makoki (1977), que aparegué per primer cop a la revista musical Disco Expres, i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki (1982), del qual Gallardo fou el director de la primera etapa. Amb Mediavilla també impulsà la revista El Víbora (1979). Tingué una prolífica carrera com a il·lustrador en revistes i diaris com Cairo, La Vanguardia, El PaísHerald Tribune, The New Yorker, The Washington Post, etc. És considerat un dels principals representants de la nova escola catalana de dibuixants d’historietes il·lustrades. El 2008 rebé el Premi Nacional de Cultura en la categoria de còmic per María y yo (2007), en què reflecteix la relació amb la seva filla autista, una obra que arribà al cinema en format documental. També publicà, entre d’altres, Un largo silencio (1997), que recull les memòries del seu pare, soldat republicà durant la Guerra Civil; Emotional World Tour (2009), amb Paco Roca; María cumple 20 años (2015); Turista accidental (2016), i Algo extraño me pasó camino de casa (2020), sobre les seves vivències en ser-li detectat i extirpat un tumor cerebral. Il·lustrà també el llibre Rubianes, solamente. Los mejores monólogos ilustrados, nene (2019). A la seva mort estava pendent de publicació la novel·la gràfica feta amb la seva dona Karin Croo El gran libro de los perros, centrat en la seva gossa Cala. La seva trajectòria fou guardonada amb el premi Gràffica (2013), el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona (2014), el premi Trajectòria 2022 d’Animac i, a títol pòstum, la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2022). Donà part del seu llegat al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.