Miquel Badia i Capell

Capità Collons

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 1906 — Barcelona, 28 d’abril de 1936)

Miquel Badia i Capell

Polític.

De família pagesa, el 1922 es traslladà a Barcelona per cursar estudis a l’Escola de Nàutica. Nacionalista radical, durant la Dictadura s’afilià a La Bandera Negra. Acusat de participació en el complot de Garraf, al juny del 1925 fou detingut. Empresonat fins el 1928, fou amnistiat a la caiguda de la Dictadura. Proclamada la República, fou designat cap de les Joventuts d'Estat Català, secretari del conseller de la Generalitat Josep Dencàs, secretari general (desembre del 1933) i cap superior (març del 1934) dels serveis d’ordre públic, càrrec del qual hagué de dimitir arran d’un incident en el procés Xammar (setembre). Intervingué en els fets del Sis d'Octubre. Exiliat a França, d’on fou expulsat, es traslladà a Amèrica, Alemanya, Bèlgica i, finalment, a Andorra. Amnistiat després del triomf del Front Popular, el 1936 tornà a Barcelona. El 28 d’abril fou assassinat, juntament amb el seu germà Josep Badia i Capell (Torregrossa, Pla d’Urgell 1903 - Barcelona, 28 d’abril de 1936), per pistolers de la FAI com a represàlia per la seva anterior campanya contra el pistolerisme.