Miquel Bauçà i Rosselló

(Felanitx, Mallorca, 7 de febrer de 1940 — Barcelona, desembre del 2004)

Miquel Bauçà i Rosselló

© Arxiu Serra d’Or / Foto Barceló

Escriptor.

Intimista i tens en alguns poemes, testimonial i directe en d’altres. Autor d’Una bella història (1962, premi Salvat-Papasseit 1961), que el descobrí com a poeta, El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi V. Andrés Estellés 1974), Cants jubilosos (1978) i Les Mirsines: colònia de vacances (1983), el 1987 se’n publicà el recull Obra poètica (1959-1983). Posteriorment publicà El crepuscle encén estels (1992). L’any 2023 es publicà Nihil obstat, un llibre de poemes escrit el 1965 que restà inèdit perquè la censura en prohibí la publicació.

Pel que fa a la seva tasca com a novel·lista i narrador, en la qual manté el mateix to que la seva obra poètica, destaquen, entre d’altres, Carrer Marsala (1985, premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd de la crítica), L’estuari (1990, premi Sant Joan 1989 i Crítica Serra d’Or 1991) i El vellard. L’escarcellera (1992). Amb El canvi (1998, premi de la Crítica de novel·la 1999) entra en una darrera etapa de la seva obra que supera qualsevol explicació o límit de gènere. El canvi, a manera de diccionari amb entrades alfabètiques, és un corpus obert a reflexions diverses que, més que ficció, són testimoni del pensament de l’autor i una radiografia de la societat contemporània. Una actitud que es manté en els altres títols més recents: Els estats de la consciència (2001), i els pòstums Els somnis (2003), Rudiments de saviesa (2005) i Certituds immediates (2007).