Fou metge de cambra de Carles III i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid, que Josep Quer havia deixat vacant (1764). Fou el primer a publicar uns Principios de Botánica (1767), en castellà, en els quals acceptà la nomenclatura binària linneana i intentà de fixar la terminologia botànica procurant de fer prevaler formes populars sobre els neologismes derivats directament del llatí. Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia. Preparà un Specimen Florae Hispanicae, amb la descripció d’unes 2.000 plantes, que no arribà a publicar. El 1775, pòstumament, li fou publicat un estudi sobre les morts aparents, Instrucción sobre lo arriesgado que es en ciertos casos enterrar a las personas sin constatar su muerte por otras señales más que las vulgares. És fill seu el botànic Miquel Bernades i Claris.