Miquel Calçada i Olivella

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 d’agost de 1965)

Miquel Calçada i Olivella

© M. Calçada

Comunicador.

Formació i inicis. Trajectòria radiofònica

Llicenciat en periodisme, ha fet cursos de dret i humanitats. Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX. El 1983 s’incorporà a la plantilla de Catalunya Ràdio. Posà la veu per a la primera emissió d’aquesta emissora pública, i hi treballà com a realitzador fins el 1996. Presentà els programes En pijama (1983-84), Mikimoto club (1984-89), Oh! És el Mikimoto (1987-88) i Pasta gansa (1988-97). Del 1988 al 1998 obtingué i operà la llicència de Ràdio Aran. A la premsa escrita col·labora com a articulista des del 1985 al diari Avui i el 1996 i el 1997 col·laborà a La Vanguardia.

Televisió

El 1986 s’incorporà a Televisió de Catalunya (TVC) com a creador, director i presentador dels programes Oh! Bongònia (1987-90) i Mikimoto club (1990-91). Després d’un parèntesi (1991-94) es reincorporà a TVC amb el programa Persones humanes (1994-96) i Solvència contrastada (1996-97), i novament amb Afers exteriors (emès amb intermitències des del 2002). Altres col·laboracions amb TVC són el programa de servei públic en dues edicions El mètode Larson per deixar de fumar (2005) i la presentació de La Marató de TV3 de l’any 2007, dedicada a les malalties cardiovasculars. Per a Televisión Española féu Mikimoto clip (1991-92).

Empresari de mitjans i altres activitats

L’any 1990 fundà la productora Sargantana Voladora, de la qual és propietari i director. El 1992, amb Carles Cuní, posà en marxa l’emissora radiofònica Flaix FM, a la qual seguiren Ràdio Flaixbac (1994) i Flaix Televisió 2001, amb les quals constituí el 2001 el Grup Flaix. Al maig del 2012 el govern de la Generalitat de Catalunya li encarregà l’organització dels actes del 300 aniversari de l’onze de setembre de 1714. Al juliol del 2015 es desvinculà del Grup Flaix i el mes següent s'integrà a la candidatura de Junts pel Sí per a les eleccions del 27 de setembre.

Premis i distincions 

  • Premi Òmnium Cultural al millor programa de ràdio (1994).
  • Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió (1996).
  • Premi Nacional de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya (2000).
  • Premi periodístic Catalunya exterior (Generalitat de Catalunya 2003).
  • Premi de televisió d’Òmnium Cultural (2008).
  • Premi del CIEMEN de defensa dels drets dels pobles en la categoria nacional (2011) i el Premi Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) pel programa Afers Exteriors (2013).