Biografia
Era un dels sacerdots beneficiats que formaven la comunitat de preveres de la vila de Moià. Renuncià tots els seus béns amb la finalitat de dedicar-se a l’educació dels joves i demanà entrar a l’Escola Pia. Començà el noviciat el 5 de maig de 1754, quan ja tenir 32 anys. Fet el noviciat a Moià, hi professà. Ensenyà en els col·legis de Mataró, Solsona, Oliana, Igualada i el 1777 tornà a Mataró.
Es dedicà a l’ensenyament a la classe d’escriure i d’aritmètica, és a dir la dels nois que no continuaven els estudis de llatí, sinó que anaven al treball.
A Mataró es distingí pels esforços que féu per a tirar endavant la construcció de l’església: la pogué veure acabada i assistí a la inauguració el 30 de maig de 1789. Fou el primer que morí després de consagració del temple i el primer que hi fou enterrat. Com diu la crònica de la comunitat: «havia treballat més que ningú en la seva construcció» i la consueta afirma que «en aconseguir el repòs de la seva tasca [la construcció de l’església], gradualment perdé el sentit i, decaigut en ses forces físiques, li vingué una inflamació de pit».
Bibliografia
- «Consueta», en Necrologies o consueta suffragia dels escolapis de Catalunya 1696-1884. Barcelona,. Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, 1999, núm. 104.
- Picanyol i Pla, Llogari: Moià y los escolapios moyaneses. Monografía histórica. Barcelona, C. Casacuberta, 1956; pàg. 36-37.
- Vilà i Palà, Claudi: Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca, 1972.