Miquel Civil i Desveus

(Sabadell, Vallès Occidental, 7 de maig de 1926 — Chicago, Illinois, 13 de gener de 2019)

Assiriòleg i sumeriòleg.

El 1934 entrà a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació en llengües i humanitats i s’interessà per les antigues civilitzacions de l’Orient Mitjà. A partir de les col·leccions de tauletes cuneïformes del monestir, adquirí rudiments de sumeri i accadi. El 1955 anà a París, on subsistí a base de feines diverses. Perfeccionà els coneixements de sumeri amb Jean Nougayrol i inicià un doctorat a l’École Pratique des Hautes Études, i obtingué el títol el 1965 amb la tesi Le débat soumerien entre l’houe et l’araire. El 1958, el sumeriòleg Samuel Noah Kramer el convencé per a incorporar-se a la Universitat de Pennsilvània. El 1963 es traslladà a l’Oriental Institute de la Universitat de Chicago, on desenvolupà la carrera acadèmica fins a la jubilació. Un dels primers experts mundials en escriptura cuneïforme, en la seva obra hi tingueren una gran rellevància els treballs epigràfics en les expedicions de l’Oriental Institute a Nippur (actual Iraq) els anys setanta. Sobresortí també com a pioner de la informàtica als estudis humanístics. De la seva obra cal esmentar el Chicago Assyrian Dictionary, del qual fou col·laborador i coeditor, en 21 volums (acabat el 2010) i les nombroses aportacions als diversos volums dels Materials for the Sumerian Lexicon. Sobre aquests textos publicà també The Farmer’s Instructions (1994), The Early Dynastic Practical Vocabulary A (Archaic-HAR-ra A) (2008), The Lexical Text in the Schøyen Collection (2010) i l’edició de diversos textos legals mesopotàmics. Després de la jubilació impartí classes de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra i cursos a l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona, de la qual l’any 2000 rebé el doctorat honoris causa.