Fill de Lope de Gurrea y de Gurrea. Governador general de Mallorca (1512-25). EL 1515 participà, amb èxit, a la defensa de Bugia contra els turcs al capdavant de gent i armes mallorquines. El 1517, però, fou destituït del càrrec per pressió del procurador reial Joan Burguès, el qual, aprofitant la seva absència (anà a Aragó, on sostenia un plet sobre la baronia d’Ayerbe), arribà a nomenar governador Frederic de Santcliment. Tanmateix, aquell mateix any, i gràcies en part a les súpliques i les gestions dels menestrals, Gurrea reprengué el càrrec. Continuà, però, en pugna amb el procurador, amb l’inquisidor Joan Naverdú, amb el regent de la cancelleria Jaume Roca, amb l’assessor de batlle Joanot Gual i en general amb els estaments privilegiats, enemistats que, afavorides pel clima revolucionari desencadenat a València, donaren suport a la unió d’interessos entre aquestes autoritats i el poble, a la formació de la Germania a Mallorca (les Germanies) i a la destitució per part d’aquesta de Gurrea sota el govern de Mallorca per privilegi reial del 1344. Expulsat de fet de l’illa, es refugià a Eivissa, on aviat l’acompanyaren alguns dels seus antics enemics caiguts també en desgràcia i des d’on col·laborà a organitzar una armada per sotmetre els agermanats. El 1523 desembarcà amb aquesta a Alcúdia i, després d’una sèrie de sagnants combats, assetjà la ciutat de Mallorca fins que aquesta es rendí. Dugué a terme una rigorosa repressió, però el 1525 fou rellevat definitivament del càrrec.