Catedràtic a la facultat de ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'ha estat degà (1978-80 i 1982-84) i vicerector de recerca (1984-89). El 1989 fou nomenat assessor del Centre d’Investigació de la Comunicació (CEDIC), organisme dependent de la Generalitat de Catalunya. Fundador i director del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport, ha participat com a assessor semiòtic en diversos projectes d’imatge i senyalització de la ciutat de Barcelona i específicament durant la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Coordinà la Càtedra Internacional d’Olimpisme de la UAB i dirigí, des de la seva creació el 1998, l’Institut de la Comunicació de la UAB. Fou nomenat, el 1996, membre del consell assessor de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). És autor de Semiótica y comunicación de masas (1976), Teorías de la comunicación (1981), Sociología de la comunicación (1984), Espais de comunicació (1988), Los juegos de la comunicación (Las múltiples dimensiones comunicativas de los Juegos Olímpicos) (1992) i, juntament amb Emili Prado, La televisió pública a l’era digital (2000). És editor d’una obra important d’introducció als estudis de la comunicació social en quatre volums, Sociología de la comunicación de masas, la qual s’ha estat reeditant des del 1979, i, conjuntament amb C.Garitaonandía, de Decentralization in the Global Era (1995).