Benedictí (1748), fou prior de Riquer (1772) i de Sant Miquel de Cuixà. Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat. Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther (1792) i Atalia (1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912), i el Polyeucte (1789) de Corneille. Al final de l’Atalia, afegeix la “Conclusió de la tragèdia”.
Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals: Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista (Tuïr 1796) i Sant Joan en lo desert, manuscrita, que desenvolupa més extensament l’obra anterior.
Bibliografia
- Serra i Baldó, A. (1940): “Miquel Ribes, traductor de Racine”. Revista de Catalunya, 96, p. 213-219.
- Vila, P. (19992): “En el bicentenari de la mort de Miquel Ribes, traductor de Racine”. Revista de Catalunya, 146, p. 140-148.