Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim. Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat (ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat (1462) seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella. La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s’emparà del monestir (1464). Morí abans d’acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat.