Miquel d’Esplugues

Pere Campreciós i Bosch
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 — Barcelona, 1934)

Nom religiós de l’escriptor Pere Campreciós i Bosch.

Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins. Lector de filosofia (1892) i teologia (1898) i ordenat de sacerdot el 1893, com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarrocatalana, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana i fou nomenat provincial (1905-15 i 1918-21). Exercí una notable influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

El 1907 fundà la que seria la revista Estudis Franciscans, que dirigí, i el 1925 Criterion , primera revista catalana de filosofia. Home de confiança de Francesc Cambó, estructurà la Fundació Bíblica Catalana i en fou president. A imitació de La Tradició Catalana de Torras i Bages, escriví Nostra Senyora de la Mercè. Estudi de psicologia ètnico-religiosa de Catalunya (1916), que ell mateix qualificava de “nacionalista-cristiana”.

Entre els seus nombrosos llibres i articles, cal remarcar Sant Francesc de Sales, esperit i màximes (1906), els quatre volums de glosses sobre El Pare Nostre (1920-23), els tres volums de Miscel·lània de filosofia religiosa (1924-1927), el tercer dels quals és La vera efígie del Poverello, sobre sant Francesc d’Assís, i El missatge d’Israel: Israel, Jesús, Sant Pau (1934).