Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma (Mallorca), on participà activament en l’organització del focus liberal: a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques (Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc.) i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició. El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de los Mejores Diarios de la Corte —del qual només aparegué un número—, i imprimí (1812) l' Aurora Patriótica Mallorquina . A la caiguda del règim constitucional es refugià al País Valencià, però pel setembre del 1814 un vaixell de guerra el portà a Mallorca, on fou condemnat a quatre anys de desterrament a Eivissa i a la privació perpètua del seu ofici. El 1817 era a València, associat amb el seu gendre Ildefons Mompié, continuador de la impremta, la qual durant el Trienni Constitucional imprimí el Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia i El Amolador (1822, aquest darrer de caràcter exaltat).