Vida i obra
De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc. Fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics (1900). Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, proper a la Lliga.
Fundà, dirigí o col·laborà a Es Ca d’Inca (1900-04), El Hogar, La Bona Causa (1904-05), Ca Nostra (1907-29), La Veu d’Inca (1915-19), L’Ignorància (segona època, 1918-19) i Mallorca Dominical. Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca (1920-23) i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla, entre altres entitats. El 1905 organitzà un certamen literari a Inca i, a partir del 1916, les Diades de la Llengua Catalana. Estimulà com a impressor les publicacions en català, especialment d’obres d’autors mallorquins.
Una part de la seva poesia —amb poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos—, influïda pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina, es publicaren en els reculls Flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluch... (1936) i el volum pòstum Poesies (1982).
Bibliografia
- Pieras Salom, G.: Miquel Duran Saurina: regionalisme, cultura i moviment catòlic, Inca 1866-1953. Inca, 2000, Ajuntament.