Vida i obra
Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948. Fou consiliari de la revista Germinabit, col·laborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a Qüestions de Vida Cristiana, Catalunya Cristiana, Saó, i, des del 1976, a Foc Nou. Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970).
La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960, reeditada 1999), al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos de la qual fou la seva preocupació pels joves. Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’Evangeli (1962, reeditada 1998) i Evangeli enfora (1973), i el suplement a Déu és amor (Homilies sobre la primera carta de sant Joan) de sant Agustí (1999).
Traductor de les Cartes de sant Ignasi d’Antioquia (1966), de la Vida de sant Pacomi, i de la Carta a Proba, també és autor d’Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980, premi Francesc Eiximenis), Diàleg sobre l’amor (1985), Fuit vir. Una vegada hi havia un home, Benet (1987), Variacions sobre els salms (1991), Pinzellades de bona nova (1994), El mal, problema i misteri (1996), Shalom, Míriam. Simples apunts per a la més dona de les dones (1997), escrita amb motiu del cinquantenari de les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, Escoltant les dones a la Bíblia (1998), Pauses i respirs (1998), La darrera crida (1999) i Sobre Jesucrist (2000).
Bibliografia
- Boix, M. (1997): “El pare Miquel”. Sd’O, 454.