Estudià a València i a Alcalá. Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València (1530-47), fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum (1545), i principalment amic de Joan Gelida. Doctorat en medicina (1536), publicà Prima primi canonis Avicenae sectio (1547), interpretació directa del text original àrab d’Avicenna. Fou elogiat per Joan Baptista Anyes.