Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia (1955), camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia. En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort (París), i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa. A Barcelona, col·laborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M. Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la Fundació Puigvert. Des del Col·legi de Veterinaris de Barcelona promogué la fundació de l’Associació Veterinària Espanyola d’Especialistes en Petits Animals (AVEPA), integrada el 1963 a la World Small Animals Veterinary Association (WSAVA, que, gràcies al concurs de Luera, celebrà a Barcelona dos dels seus congressos mundials (1980 i 1987). Del 1967 al 1994 fou cap dels Serveis Veterinaris del Parc Zoològic de Barcelona. Fou també professor associat de cirurgia per la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1978).