Miquel Manuel Serra i Pastor

(Sóller, Mallorca, 8 de juliol de 1903 — Palma, 25 d’abril de 1980)

Periodista i escriptor.

Vida i obra

Els anys 1920-23 visqué a l’Argentina, des d’on començà a enviar articles al setmanari Sóller, on col·laborà fins el 1972. De retorn a Mallorca, es guanyà la vida com a empleat de banca. Durant la Guerra Civil de 1936-39 s’afilià al partit dels carlins per tal que commutessin la pena de mort al seu germà gran, cosa que aconseguí. Col·laborà també a l’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra, Majòrica, Lluc i als diaris Diario de MallorcaBaleares, amb narracions i articles de crítica literària o de tema divers. Emprà sovint el pseudònim Fidel.

La seva obra narrativa es desmarca del costumisme, incideix en la psicologia dels personatges i està dominada per un cert fatalisme. Bona part de les narracions publicades a la premsa foren recollides en el volum Agredolç. Proses inquietes (1952). És autor, a més, de Catalinoi, un conte que aparegué el 1957 dins la col·lecció “Els Autors de l’Ocell de Paper” i que fou recollit pòstumament a De tot vent (1984), llibre de relats inèdits fins aleshores. Així mateix, publicà la biografia novel·lada Crist (1958) i la monografia Fornalutx (1972).  Romanen inèdits la novel·la Els cingles i dos llibrets titulats Bellugadissa (proses subtils) i En silenci (només prosa).

El 1958 traduí al català La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela, que edità el seu fill Pere A. Serra.

Bibliografia

  • Serra, A. (1984): “Esbós de biografia” (Pròleg), dins Serra i Pastor, Miquel Manuel: De tot vent. Palma, Moll, p. 7-24.