Germà d’Antoni, Bartomeu, Gabriel, i Francesc. Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació. Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina. Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.
Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora (1880-90), fundada per ell. És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías, sobre la personalitat de Jesucrist; també tingué una gran ressonància la polèmica que sostingué el 1876 amb Josep Taronjí sobre el problema xueta a Mallorca (Una buena causa mal defendida).