Fou canonge de la catedral de Tarragona (1948). Publicà nombroses obres poètiques de caràcter religiós i d’un lirisme de vegades poc subtil: La muntanya de la mirra (1933), La ruta il·luminada (1935), L’esbarzer incandescent (1948, amb pòrtic de Manuel de Montoliu), Poemes d’alta mar (1956), Tardor (1963) i Esclat (1964), a més del poema èpic i místic format per vint-i-quatre cants, L’esposa de l’Anyell (L’esglesiada) (1952-72). També publicà les proses poemàtiques Partícules (1934) i El llibre de la Mare de Déu (1936). Col·laborà àmpliament en diverses publicacions periòdiques com La Cruz, La Veu de Tarragona, El Matí, Diario de Barcelona o El Correo Catalán. També escriví les memòries de la guerra civil, El martiri de no ser màrtir (1955). A la postguerra escriví molt en castellà i adoptà una actitud conservadora.