Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació. Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona. A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i col·laborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Jeroni de Moragas, la Societat d’Ajuda a la Paràlisi Cerebral i la Normal de l’Església. Contribuí al desenvolupament d’aquesta especialitat i a la seva implantació a la facultat de Tarragona, i centrà els seus estudis en l’ajuda a la paràlisi cerebral: introduí tècniques de musicoteràpia i fou un pioner en l’aplicació de les tecnologies de la informació en l’educació especial. Fou l’impulsor del ‘Butlletí de Pedagogia Terapèutica’ i dels congressos anuals d’educació especial de tot l’estat. Exercí de capellà rural durant 20 anys a Bonastre i Vallformosa de Vilobí, al Penedès. Més tard, després de la seva jubilació, impartí cursos de pedagogia al Seminari i fou Consiliari del Moviment Cristià de Mestres i Professors.