Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació. Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia. No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir. Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya.