Jesuïta (1857), estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles. A partir del 1873 residí a Madrid. Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al col·legi de Puerto de Santa María (Cadis) el 1882, però l’any següent tornà a Madrid. Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí. Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot. Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i sobre altres temes, algunes de les quals traduïdes al francès, anglès i alemany. Es feu famós, sobretot, pel llibre anònim Los jesuitas de puertas adentro o un barrido hacia afuera en la Compañía de Jesús (1896), inclòs immediatament a l’Índex de Llibres Prohibits, i per la Historia interna documentada de la Compañía de Jesús, en dos volums (1913), també inclosa a l’Índex. Aquests llibres ocasionaren sorolloses polèmiques, en les quals intervingué Segimon Pey-Ordeix. Deixà la seva col·lecció de llibres a la Biblioteca Episcopal de Mallorca. És germà de l'escriptor Joan Mir i Noguera.