Fill de Josep Porter i Rovira. Es doctorà en història el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema. Cofundador de la revista universitària Curial (1949-50), participà en empreses culturals diverses —grups Teatre Viu, Els Setze Jutges—, però se centrà especialment en el cinema. Fundà cineclubs, entre els quals el Cercle Lumière de l’Institut Francès i el primer cineclub infantil de Catalunya (1957). Crític de Serra d’Or, Destino i el diari Avui fundà l’equip d’estudi de la Col·lecció Cinematogràfica Catalana (1967). Principal investigador de la història del cinema català, publicà La cinematografia catalana (1958), Cinema, final de trajecte i començament d’utopia (1962), Cinema per a infants (1963), el manual bàsic Història del cinema català (1895-1968) (1969), la primera part d’una Historia del cine ruso y soviético (1968), la novel·la Renoi quina portera! (1985) i, el 1988, en col·laboració amb P. González, Las claves del cine i Las claves de la historia del cine, reeditat el 1994. Rescatà films catalans antics i en feu curtmetratges antològics (Cinematografia catalana, capítol I i El noucentisme i el cinema, 1974). Fou professor d’història de la cinematografia a la Universitat de Barcelona des del 1969, i catedràtic de 1992 fins el 2000, que es jubilà. Dirigí la secció cinematogràfica de l’Institut del Teatre de Barcelona (1975-77) i fou cap del Servei de Cinematografia de la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya (1977-86). El 1992 fou guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya i el 2004 amb la medalla al mèrit cultural de la Ciutats de Barcelona. El 1995 fou nomenat rector de la Universitat Catalana d’Estiu, càrrec que exercí en un segon mandat de 1999 a 2001. Després de la seva mort, els hereus de Porter-Moix en cediren el fons documental a la Universitat de Barcelona. Encara en vida, havia cedit més de 700 títols cinematogràfic a la Filmoteca de Catalunya.