Vida i Obra
Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló i germà del pintor Bartomeu Lluís Ferrà. Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona (1902-10) i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a la Biblioteca Jovellanos, de Gijón (1911-13) i a Barcelona (1913-36), on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina. A Barcelona, fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya (1913-36), on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants.
Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública (1936-47).
Tingué una destacada actuació a Mallorca com a capdavanter cultural i assagista, que es concretà sobretot en les seves col·laboracions als diaris i les revistes de l’època; fundà i dirigí Migjorn (1906-07), revista literària que introduí a la cultura mallorquina els corrents estètics del Noucentisme; col·laborà també a Correu de les Lletres, Almanac de les Lletres, La Nostra Terra, La Veu de Mallorca i, normalment sota el pseudònim d'Alanís o Alanís de la Lluna, al setmanari Sóller.
També col·laborà en publicacions de la Catalunya estricta: La Il·lustració Catalana, Catalunya i La Veu de Catalunya, La Revista, D’Ací i d’Allà i “La Paraula Cristiana”.
Fou membre actiu d’entitats de tarannà patriòtic i nacionalista com la Societat Arqueològica Lul·liana, Nostra Parla i l’Associació per la Cultura de Mallorca.
Teòric important del Noucentisme pictòric —amb el seu germà Bartomeu— i arquitectònic —amb Guillem Forteza—, n'exposà el programa en nombrosos articles, fullets i conferències i fundà, a Mallorca, La Lliga d’Amics de l’Art (1913).
Referent indiscutible del món cultural mallorquí, la seva imatge pública d’home compromès i el seu posicionament al costat de la República el dugueren a patir les conseqüències de l’exili interior.
Excel·lent traductor, reuní en l’aplec Les muses amigues (1920) traduccions dels seus principals models poètics: Leopardi, V. Hugo, Vigny, Verlaine, Moréas, Carducci, D. Annunzio i Tibul·le, entre altres.
També traduí, per a la Fundació Bernat Metge, el Diàleg dels oradors del volum Obres menors, (1926) de Tàcit. Fou secretari de la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull i preparà, amb Salvador Galmés, l’edició del Blanquerna
Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans (1946).
Obra poètica
Inserit dins l’anomenada Escola Mallorquina, de la qual portà, en bona part, la direcció intel·lectual és considerat també un dels seus principals exponents poètics. Els temes fonamentals de la seva poesia, intel·lectual i de llenguatge depurat intimista, són l’elegia i el paisatge (idealització del món camperol, usat com a símbol de l’estat sentimental del poeta). Segueix el model de contenció romàntica de Costa i Llobera i el to més elegíac d’Alcover.
De la fusió de l’herència d’aquests mestres amb el geni propi, en resulta una poesia que destil·la un hàlit de tendresa, i que deriva cap a una sensualitat emotiva que es conforma en l’evocació. La seva producció poètica original és escassa, amb una etapa inicial rigorosa, elaborada i de llenguatge depurat, que s’insereix de ple en el noucentisme amb composicions com els cinc sonets de la sèrie “Sportswomen”, inclosos en el recull Cancó d’ahir (1917).
D’aquesta mateixa època és La rosada (1919). Ambdós llibres foren aplegats i posaren fi a aquesta etapa en el volum A mig camí (1926).
La seva maduresa poètica arriba conjuntament amb la consolidació del grup de poetes de l’Escola Mallorquina, i els seus interessos estètics es decanten vers la defensa d’aquest model estètic, alhora que a combatre les noves propostes dels moviments d’avantguarda.
Pòstumament se’n publicà el volum de Poesies completes (1962). Posteriorment s’ha editat part del seu epistolari, amb especial atenció a la correspondència amb M. Antònia Salvà (1998, 2006).
Bibliografia
- Camps, Assumpta: “La traducció en el noucentisme: Miquel Ferrà”, dins DIVERSOS AUTORS: Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. Barcelona, PAM, 1997, vol. I, p. 209-220
- Camps, Assumpta: “Miquel Ferrà traductor literari”. Revista de Catalunya, 140, 1999, p. 27-44.
- Colom i Ferrà, Guillem: “Miquel Ferrà, poeta elegíac”. Lluc, 621, 1972, p. 9-11.
- Gayà, Miquel): La poesia de Miquel Ferrà. Barcelona, Barcino, 1960.
- Graña, Isabel: “Miquel Ferrà i Joan Pons i Marquès: memòria d’una amistat de poetes contemporanis”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 54, 1998, p. 467-478.
- Lladó i Rotger, Francesc: “Introducció”, dins FERRÀ, Miquel: El doctor Zero i jo. Palma, Universitat de les Illes Balears / PAM, 1992, p. 5-14.
- Lladó i Rotger, Francesc: “La relació entre Miquel Ferrà (Alanís) i Llorenç Villalonga (Dhey)”. Randa, 34, 1994, p. 79-88.
- Lladó i Rotger, Francesc: L’amistat entre Miquel Ferrà i Maria Antònia Salvà. Llucmajor, Ajuntament, 1997.
- Lladó i Rotger, Francesc: “Miquel Ferrà, líder de la intel·lectualitat mallorquina de la primera meitat del segle”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 53, p. 449-466.. (1998)
- Pons i Marquès, Joan: “Introducció”, dins FERRÀ, Miquel: Poesies completes. Barcelona, Selecta. 1962, p. 7-18.