Miquel Ramon Ferrà i Juan

(Palma, Mallorca, 1885 — Palma, Mallorca, 1947)

Miquel Ramon Ferrà i Juan

© Fototeca.cat

Poeta i assagista.

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Residí a Gijón (1911-13), on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina. Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya (1913-36). Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública. La seva obra poètica original, d’extensió molt reduïda, és recollida a A mig camí (1926), volum que engloba els anteriors Cancó d’ahir (1917) i La rosada (1919). Inserit dins l’anomenada Escola Mallorquina, de la qual portà, en bona part, la direcció intel·lectual, els temes fonamentals de la seva poesia, intel·lectual i elaborada, de llenguatge depurat, són l’elegia (de caràcter intimista, expressada sota una eixuta contenció verbal) i el paisatge (idealització del món camperol, usat com a símbol de l’estat sentimental del poeta); al marge d’aquesta temàtica, cal destacar els cinc poemes aplegats sota el títol Sportswomen. Excel·lent traductor, reuní en l’aplec Les muses amigues (1920) traduccions de Leopardi, V. Hugo, Vigny, Verlaine, Moréas, Carducci, D. Annunzio i Tibul·le, entre altres. Traduí també, per a la Fundació Bernat Metge, el Diàleg dels oradors del volum Obres menors , de Tàcit (1926). Col·laborà en publicacions del Principat: “Il·lustració Catalana”, “Catalunya” i “La Veu de Catalunya”; d’altra banda, tingué una destacada actuació a Mallorca com a capdavanter cultural i assagista, que es concretà sobretot en les seves col·laboracions als diaris i les revistes de l’època; fundà i dirigí “Migjorn” (1906-07), revista literària que introduí a la cultura mallorquina els corrents estètics del Noucentisme; col·laborà també (normalment sota el pseudònim d' Alanís ) a “Sóller”, “Correu de les Lletres” i “La Veu de Mallorca”. Teòric important del Noucentisme pictòric —amb el seu germà Bartomeu— i arquitectònic —amb Guillem Forteza—, n'exposà el programa en nombrosos articles, fullets i conferències. Secretari de la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull, preparà, amb Salvador Galmés, l’edició del Blanquerna . El 1962 foren publicades les seves Poesies completes. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1946).