Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau. Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona (1711); en caure aquesta passà a Barcelona. Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria. Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops. Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio (la Corunya), on secundà l’intent de fuga de Villarroel (1717), que suposà un terrible enduriment de la captivitat. Havent passat a Segòvia (1719), fou alliberat el 1725 arran de la pau de Viena.