Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn. El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats. Es presentà individualment a Barcelona (1935), on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950. El 1936, a l’exposició d’aquarel·listes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya; també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi. El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic. Exposà a les Galeries Laietana (1940), a Barcelona, i al Saló d’Art (1941), a Bilbao. Dins de la seves exposicions internacionals, cal subratllar la de Berlín (1942) i la XXIII Biennal de Veneçuela. Participà en els salons de primavera i en l’exposició nacional (1942), a Barcelona. També exposà a la Sala Gaspar de Barcelona (1943, i 1947-48), a les Galeries Xarmanda (1949), a Sitges; a l’Acadèmia de Belles Arts, Barcelona (1949) i a les Galeries Augusta (1949 -50).
El 1951 s’instal·là a Veneçuela, on hi exposà molt sovint a Caracas, assolint un sòlid prestigi. Exercí en aquest país com a professor als col·legis América i Humboldt de Caracas, on ensenyà dibuix artístic, tècnic, història de l’art, educació artística, manualitats, etc. De les seves exposicions a la capital, del 1952 i fins el 1986, cal esmentar les del Salón Anual Oficial del Museo de Bellas Aartes, la Sala Magna del col·legi Humboldt, el Centro Venezolano-Americano, el Salón Pinocoteca, la Galería Salamandra, la galeria d’art Sans Souci i la Galería Freites. Presentà, entre 1982 i 1984, la seva obra a la galeria Mundo del Arte de Maracaibo. El Museo de Bellas Artes de Santiago de Xile té quadres seus. Elaborà més de 1.700 pintures (paisatges i retrats) i més de 2.000 dibuixos. Tot i ésser també retratista, conreà sobretot amb molta facilitat el paisatge, dins un realisme de factura ràpida.