Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba. Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados (1904-10, 1915). S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València (1907) i Barcelona (1910). Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas. Sus causas. Sus efectos (1908) i Rasgos fisonómicos del problema social (1920). Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919 a Washington. Finalment publicà La esclavitud moderna. Martirologio social (1921), on inserí una relació dels atemptats socials produïts a Barcelona en 1910-21.