Miquel Strubell i Trueta

(Oxford, 9 de març de 1949 — Palamós, Baix Empordà, 5 de març de 2022)

Sociolingüista i activista cívic i polític.

Net de Josep Trueta i Raspall i germà del lingüista i polític Antoni Strubell, es graduà en psicologia i fisiologia a la Universitat d’Oxford i en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Feu recerca en temes relacionats amb el bilingüisme escolar i familiar, i en polítiques i planificació lingüístiques. Fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980), director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual era membre des del 2005, membre del consell d’administració, i després vicepresident, del Consorci per a la Normalització Lingüística, i membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua. Director adjunt dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya (1999-2014), entre l’abril del 2001 i el setembre del 2004 fou director del programa d’Humanitats, i, posteriorment, de la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme (des del 2011, Càtedra de Multilingüisme de la UOC), des del 2006 fins a la seva jubilació el setembre del 2014. Coordinà (2009-12) la European Universities’ Network on Multilingualism i fou assessor del Consell d’Europa i de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa.

És autor, entre d’altres, de Llengua i població a Catalunya (1981), La llengua catalana a l’àrea barcelonina (1986, amb J.M. Romaní), The Catalan Language. Progress Towards Normalisation (1991, amb Jude Webber), Discussion Manual on Lesser-Used Languages (1998, amb Jordi Bañeres) i Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya. Evolució de les habilitats, dels usos i de la transmissió lingüística (1997-2008) (2009, amb Ernest Querol). Coordinà les obres Estudis i propostes per a l’extensió de l’ús social de la llengua catalana (1991), Euromosaic. Production and Reproduction of Minority Language Groups in the EU (1996), de la qual també fou coautor, Lesser-Used Languages in States Applying for EU Membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia) (2001) i The European Union and Lesser-Used Languages (2002), aquestes dues darreres per encàrrec del Parlament Europeu. Amb Maria Ros coedità “Catalan Sociolinguistics” (1984), número 47 de l’International Journal of the Sociology of Language. Fou membre del comitè editorial de les revistes Language Policy, Journal of Multilingual and Multicultural Development i Treballs de Sociolingüística Catalana.

Director d’activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana (1985-2014), fou fundador i president de Catalunya 2003 (2002-05). També fou membre fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés, i el setembre del 2009 formà part del grup promotor del Moviment per la Independència precursor de l’Assemblea Nacional Catalana, de la qual fou fundador.

L’any 2022 li fou atorgada, a títol pòstum, la Creu de Sant Jordi.