Actuà com a director de música militar a França, Holanda i Bèlgica. S'establí a París, on es dedicà a l’ensenyament. Les seves obres escèniques, Le futur de province (1825), Le mari de circonstance (1836), foren estrenades a Anvers i a Brussel·les. Compongué estudis i altres obres per a clarinet, i juntament amb Félix Clément escriví el tractat didàctic Méthode de musique vocale (1860).