Estudià química a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en enologia i viticultura a la Universitat de Dijon (1959) i a la de Montpeller (1982). L’any 1962 s’incorporà al celler familiar (Miquel Torres SA), on assumí la direcció tècnica i introduí la innovadora tècnica de la fermentació en fred, creà nous vins i introduí ceps estrangers a Catalunya. Fou també pioner en l’emparrat dels ceps i en la recuperació de varietats autòctones catalanes. L’any 1991, a la mort del seu pare, Miquel Torres i Carbó, fou nomenat president de l’empresa i n’és conseller delegat. Ha organitzat nombrosos seminaris, fundà el Club Torres i promogué la Confraria de Sant Miquel de les Vinyes, amb més de dos mil confrares arreu del món.
Entre altres reconeixements, ha estat nomenat gran oficial de l’orde Bernardo O’Higgins de Xile (1996) per la seva contribució al desenvolupament vitivinícola del país sud-americà i Decanter Man of the Year (2002), i rebé el premi Lifetime Achivement (2011). És doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (2016).
És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Viñas i vinos (1977), Vino español, un incierto futuro (1979), Manual de los vinos de Cataluña (1982), Los vinos de España (1983), Guía Folio de los vinos de España (1985) i Els vins del Penedès (1987).