Vida i obra
Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i col·laborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent, Foment, La Nova Catalunya, Lo Ventall—esdevinguda més tard Lo Lliri— i La Palma. Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid. Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès. Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera. Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de Llengües Romàniques de Montpeller. S’incorporà a l’ambaixada espanyola a París, on exercí com a agregat diplomàtic. Fou professor de llengües a Ithaca i en altres universitats nord-americanes. Donà 50.000 volums a la biblioteca de Reus.
Publicà tres llibres de poemes: Cent cançons (1898), de temàtica amorosa i signat amb el pseudònim Perarnayl de Rocafort, Toia marcida (1928), un recull de cinquanta-tres sonets imprès a Madrid, i Pom de ponceyles (1924). Traduí Contes populars gascons (1905), d’Antonin Perbòsc, i Manfred (1905), de Lord Byron, que publicà a la col·lecció “Biblioteca Foc Nou”, impulsada i dirigida per ell. El 1926 publicà el poema en gallec Fala armoñosa, non morrerás. Amb el nom de la seva dona Eufèmia Domingi publicà el 1930 dues edicions del llibret Studi etymològic dels noms Cathalunya e cathalà. El mateix any patrocinà també una Revista Occitana.
Com a lingüista, creà un sistema etimològic d’ortografia anomenat de les hacs o micheliana, escriví la primera gramàtica del francès en català i una ortoèpia francesa i anglesa. cal destacar Elements gramaticals de llengua francesa, en fascicles.
Bibliografia
- Ginebra i Serrabou, J. (1994): El grup modernista de Reus i la llengua catalana. Reus, Associació d’Estudis Reusencs.
- Santasusagna, J. (1949): Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus, Associació d’Estudis Reusencs.
- Sunyer i Molné, M. (1984): Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus. Tarragona, Associació d’Estudis Reusencs.
- Vidal, P. (1925): Els singulars anecdòtics. Barcelona, Joaquim Horta, p. 175-182.